BPELES LLEGENDES ENTORN AL PONT DEL DIABLEEntorn al Pont del Diable s’hi barregen la tradici. Al contrari del que es pot pensar, no hi ha una sola llegenda del Pont del Diable. Se n’han trobat un total de sis recollides en diverses publicacions i que fan refer. La vella, el gat i el pont del Diable Vet aqu. El pont de fusta, molt senzill, va desapar. Pobra dona, que en feia de dies que es mullava en travessar el riu a gual- i que ning. Al cap d’uns dies, mentre embadalida escoltava el so de l’aigua que brollava de la font, no par. La dona, en acabar la melodia del c. El cavaller infernal no va parar en tota la nit i l’endam. Ell prou veia que la dona no es decidia a passar- hi i que remanava un sac que duia en lloc del c. Quina sorpresa va tenir en veure que del sac havia sortit, rebent, un gat tot estarrufat que un cop hagu. El diable ben escuat, deuria maleir ben b. Font: Ripoll, G: Hist. El pont del Diable i la Fira. Fa molts, molts anys, vivia prop de Martorell, a l’altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tant vella que ning. Aquesta dona que als seus anys es conservava molt desperta d’intel. Com vas aprendre catal? El meu pare era murci Adolf Hitler; 3r President d'Alemanya F Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud- Gabriel Janer Manila, el novel Doncs un any, un dia abans de comen. La pobre vella que tamb. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que an. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns l. Canyes, arbres, cabanes s’anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l’aigua. Quan aquesta va arribar a l’al. La vella es va adonar de seguida que tant per a ella com per als pastors d’aquella banda del riu la Fira havia acabat abans de comen! Acabava de pronunciar aquestes paraules quan al bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: - M’has cridat? De seguida, pensant qu. Vull que en aquesta mateixa nit construeixis un pont tant s. I mentre continuava plovent, una legi. En fer- se de dia va deixar de ploure i la gent que s’aprop. Es quedaren bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: - De qu? No us feia falta un pont? Doncs el Diable ens l’ha constru. I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. A l’escoltar- lo tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: - Si . I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat que, en veure’s lliure, li va faltar temps per a travessar el pont corrent com un llampec. Font: Javier de Fontalba: La leyenda del “Pont del Diable” de Martorell. Barcelona, setembre de 1. El senyor del castell de Sant Jaume i el pont del Diable. Diu la llegenda que al castell de Sant Jaume a l’. Els seus vassalls vivien sempre amb l’ai al cor i la seva fama tenia esporuguits tots els que el coneixien. Volent mantenir la seva aur. El poble va avalotar- se i emprengu. El genet, en veure’s perseguit, intent. La tempesta creixia per moments i els perseguidors encal. Sobtadament, i abans de lliurar- se als homes de Gelida, el senyor de Sant Jaume es decid. En tirar- se al riu amb la donzella i el cavall, llan. Sense saber com, es trob. Els perseguidors del cavaller, en adonar- se que havia saltat a l’aigua, recularen astorats, creient que el corrent tumultu. En fer- se de dia, aparegu. Font: Joan Amades: Castells llegendaris de la Catalunya nova. Mandoni i el pont del Diable Diu la llegenda que el temps de la conquesta romana, per causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es varen revoltar. Els ilergetes (tribu ibera establerta a l’entorn de Lleida) dirigits pel valent Mandoni, encara que lluitaven amb for. Resistint heroicament, per. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar- lo a gual. Estaven en un cul de sac En fer- se de nit els caps dels ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un ex. Si podien escapolir- se de les legions romanes podrien refer- se i, qui ho sap qu. Els capitans marxaren a posar- se al front dels seus escamots per esperar l’alba del dia fatal. De cop i volta es desvetll. Un soroll darrera seu li indicava que no estava sol a la tenda. La teva i la de tot el teu ex. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. Mandoni va dubtar un instant. Mandoni en veure’s sol es pass. I la se va sorpresa va ser immensa, terrible. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvaci. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d’homes cansats que dormien a la vora del riu i abans que es fes de dia ja havien passat tots a l’altra banda, en direcci. El pont del diable de Martorell i el menhir de Palausolitar. En una casa molt important de Martorell hi havia una minyona a la qual gairab. Aquesta es trobava a l’altra banda del Llobregat, per la quan cosa la pobra serventa havia de travessar el riu per una palanca molt estreta. Olt sovint el riu baixava ple, l’aigua s’emportava la palanca i aquella noia l’havia de passar a peu amb gran perill de la vida. La pobra prou s’exclamava a la mestressa, per. Un dia d’una gran riuada, mentre la pobra minyona passava el riu, jur. En arribar a la vorera trob. Solament t’exigeixo que, en morir, em donis l’. La pobra serventa, en un gest de desesperaci. De seguida que el sol fou post, el dimoni es pos. La minyona va anar a dormir amb certa recan. Passada la mitjanit no pogu. Aleshores, espantada, explic. Tots els altres galls de la rodalia li contestaren i, d’aquesta manera, el cant va anar corrent moltes hores lluny. Va arribar a Palausolitar en el prec. El poble creu que el Pont del Diable no est. Font: Joan Amades: Tradicions Penedesenques. El pont i el vell usurer. Antigament existia a l’entrada del pont, situat en el mateix indret on avui en dia hi ha el Pont del Diable, un hostal, anomenat “Hostal de la Llebre”. A l’hostal es reunia una gran gentada, que els hostalers Bernat i Coloma atenien amablement. Un dia del mes de setembre es celebrava en una vila propera a Martorell una fira for. Queia l’aigua a torrents. Entre aquells forasters arrib. I malgrat haver- li ofert allotjament, el rebutj. Per vendre a la fira portava nombroses i vistoses mules, magn. Era tan fort el temporal, que zacaries arrib. Tant diluviava que el corrent del riu arrib. Tots els que estaven hostajats a L’Hostal de la Llebre van quedar a. Desesperat Zacaries, pensant que no podria vendre els seus ramats, tant implorava el Diable perqu. Per segon cop va escoltar Zacaries l’estranya veu, a la qual va demanar que es mostr. En aquell moment se li aparegu. Zacaries va quedar bocabadat davant d’aquell fantasma, que dirigint- se al vell avar es ca comprometre a construir el pont, a condici. Sense gens de brogit, van treure del fons de les aig. Un cop acabat de construir el pont, es va escoltar el cant del gall anunciant el nou dia, i el fantasma satisfet de la seva obra es dirig. Ara tu compleix la teva. Quan el Diable desaparegu. Com que tots es negaren a passar el pont, fins i tot els seus criats, es va tirar damunt del gat i agafant- lo pel bescoll, despr. I zacaries, sense perdre ni un instant, va dir al Diable: - Aqu. I en quant al segon oferiment, et dono tots els diners que porto. Satisfet Zacaries per la seva diab.
0 Comments
Leave a Reply. |
AuthorWrite something about yourself. No need to be fancy, just an overview. Archives
December 2016
Categories |